.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«feliços els qui creuran sense haver vist»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura dels Fets dels Apòstols

La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d'ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d'obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o d'immobles els venien, dipositaven als peus dels Apòstols el producte de la venda i era distribuït segons les necessitats de cadascú.

Ac 4,32-35

Salm Responsorial

R. Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo, perdura eternament el seu amor.

Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo, 
perdura eternament el seu amor. 
Que respongui la casa d'Israel: 
perdura eternament el seu amor. R

Que respongui la casa d'Aharon: 
perdura eternament el seu amor. 
Que responguin els qui veneren el Senyor: 
perdura eternament el seu amor. R 

 La pedra que rebutjaven els constructors 
ara corona l'edifici.
Es el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se'n meravellen.
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-lo. R

Ah, Senyor, doneu-nos la victòria!
Ah, Senyor, feu que prosperem!
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Us beneïm des de la casa del Senyor
El Senyor és Déu. Que ell ens il·lumini.  R

Sl 117,1-2.3-4.16ab-18.22-24 (R.: 1)

Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Mes sies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills, que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vence dor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món.
¿Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva mis sió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per la sang; i l’Esperit en dóna testimoni, ja que l’Esperit és la veritat.

1Jn 5,1-6

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»
Quan vingué Jesús, Tomàs el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «¿Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.»
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
Jn 20,19-31

"Una assemblea que comparteix"

La Pasqua de Crist no és només un esdeveniment de la història, una experiència limitada en l’espai i el temps: trobem el Ressuscitat també «el dia del Senyor», que en el llenguatge del Nou Testament fa referència a la trobada dominical de la comunitat. L’assemblea eucarística, comunitat pasqual, comparteix cada diumenge els dons del Ressuscitat i del seu Esperit: es reuneix per celebrar Crist sempre viu i present enmig del seu poble; per «fer Església» al seu voltant; per compartir, com a Església, l’escolta de la Paraula i la taula del Pa de vida. Tot això és alhora signe i realitat: realitat que ja estem vivint; signe del que hem d’esdevenir, quan Jesús ens ensenya a partir el pa i els dons, a repartir per compartir en la comunitat cristiana.
El tema central de les lectures d’aquest diumenge és la relació entre la fe i l’amor. La fe en el Senyor ressuscitat madura i es manifesta en l’amor fratern. El personatge central del relat evangèlic d’aquest diumenge és l’apòstol Tomàs, invitat per Jesús ressuscitat a superar la barrera de la incredulitat per arribar a la fe. Tots nosaltres tenim els nostres dubtes. No ens ha d’estranyar que també n’hagin tingut els deixebles de Jesús. El cas de Tomàs expressa l’experiència de tota la comunitat apostòlica. Tomàs no es deixa convèncer per la visió que els altres deixebles han tingut de Jesús. Per creure ell vol veure les mans del Senyor ressuscitat i posar-hi el dit i la mà en el seu costat. L’evangeli d’avui ens relata com Tomàs passa de l’escepticisme a la professió de la fe. La incredulitat de Tomàs ens ha regalat la professió de fe més bella de tot l’evangeli: «Senyor meu i Déu meu!». La confessió de Tomàs expressa no sols el reconeixement, sinó també la pertinença i l’amor. No diu «Senyor Déu», sinó «Senyor meu i Déu meu». En temps de Jesús, visió i fe anaven juntes, però en el temps de l’Església, la visió ja no cal: en tenim prou amb el testimoni apostòlic.
Quan Tomàs retroba la comunitat dels germans, en ella retroba el Crist. Tot es juga en la relació personal amb el Crist, present enmig del grup dels deixebles. La comunió amb els altres ofereix el context apropiat on s’experimenta la presència del Senyor. La vida de la primitiva comunitat cristiana de Jerusalem és el rerefons vital que dóna tota la força al testimoni dels cristians, que com llavors hem de ser «un sol cor i una sola ànima».

Ignasi Ricart, claretià

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES